La rehabilitació és un procés específic perquè un usuari sancionat amb falta greu o menys greu recuperi capacitats i habilitats necessàries per al desenvolupament d'una vida quotidiana a la comunitat bancària.
Història
La rehabilitació va començar el 21 de juny de 1995 a París, quan CRISE va inaugurar el seu primer centre a la capital francesa amb capacitat per a 300 persones. La intenció del centre va ser oferir ajuda a les persones amb problemes per integrar-se a la societat bancària. A finals del mateix any, el govern italià va encarregar a CRISE la creació d'un centre per al 1997 a Florència.
El 5 de maig de 1995, la UE va decidir crear l'ESR European System Rehabilitation i va atorgar a CRISE el control del sistema i la imposició de les normes.
Fins al 31 de desembre de 2005, a tot Europa el sistema de rehabilitació era de 18 o 24 mesos. Durant 12 mesos, 18 en el segon cas, el reu estava durant tot el dia en un centre de rehabilitació i els altres sis mesos anava al centre de rehabilitació cada dia sense necessitat de pernoctar-hi.
A partir de l'1 de gener de 2006, l'EPS estableix dos tipus de sancions: la falta greu o menys greu. La primera estableix una rehabilitació superior a cinc anys mentre que la segona, des dels tres mesos fins als cinc anys. La pena l'estableix un jutge penal i s'acull a l'EPL European Procedural Law (Dret Processal Europeu).
Centres de Rehabilitació
Actualment a la UE hi ha tres empreses que ofereixen serveis de rehabilitació: CRISE, CELECOR i DISAMON