L'Institut Català de Risc Financer és un organisme públic independent creat per la Llei 3/1999. Qualifica cada any totes les asseguradores privades el 30 de setembre, amb les dades de gener a setembre. Les notes són de tipus «Risc de fallida».
Què mesura
El risc de fallida: variació de preus (20 punts), sinistralitat (25), endeutament (15), marge de vendes (15), eficiència (15) i rating intern (10), menys 5 punts per cada diagnòstic crític.
L'escala va de la A (millor) a la G. Cada nota va acompanyada d'una perspectiva i d'un informe públic. Les primeres qualificacions són del 1999.
Efectes (des del 2004)
Amb la Llei 6/2003 les notes tenen conseqüències:
- Borsa: una rebaixa resta un 2 % a la cotització per lletra (màxim un 4 %); una millora hi suma un 1 %.
- Pla de millora: amb una nota C o pitjor, o dues perspectives negatives seguides, la DGA exigeix un pla de millora; si no hi ha resultats, multa lleu (S13).
- Informació enganyosa: una rebaixa el mateix any que la companyia ha anunciat una previsió de resultats massa optimista (més d'un 30 %) pot comportar una multa greu (S14).
- Consorci: amb una nota C o pitjor, l'any següent el recàrrec del Consorci es multiplica per 1,25.
Vegeu també: Agència Catalana de Qualificació Creditícia i EQA.