Historial de «Llei 3/2005, del 14 d'abril de 2005, de modificació de la Llei 2/1999, de les Asseguradores, en matèria de reserves i de repartiment de dividends»
Torna a la pàginaCanvis de la versió 1 a la 2
## Preàmbul
- La [[llei_2_1999|Llei 2/1999]], modificada per la Llei 7/1999, va establir un règim transitori per al Ràtio de Cobertura de Reserves (RCR) que n'augmenta el mínim exigible en 0,10 cada tres anys fins a arribar a 1,00 l'any 2026. L'experiència dels trams T1 i T2 (1999-2004) mostra que cap entitat del sector amb més de tres exercicis ha arribat al mínim del tram T2: els RCR de tancament del 2004 se situen entre 0,04 i 0,10, molt lluny del 0,20 exigit i encara més del 0,30 previst per al tram T3.
+ La [[llei_2_1999|Llei 2/1999]], modificada per la Llei 7/1999, va establir un règim transitori per a la Ràtio de Cobertura de Reserves (RCR) que n'augmenta el mínim exigible en 0,10 cada tres anys fins a arribar a 1,00 l'any 2026. L'experiència dels trams T1 i T2 (1999-2004) mostra que cap entitat del sector amb més de tres exercicis ha arribat al mínim del tram T2: els RCR de tancament del 2004 se situen entre 0,04 i 0,10, molt lluny del 0,20 exigit i encara més del 0,30 previst per al tram T3.
Amb el calendari vigent, a partir del 2005 pràcticament cap entitat consolidada podria repartir dividends, cosa que dificultaria la captació de capital, desincentivaria la inversió en el sector i, paradoxalment, faria més difícil reforçar-ne la solvència. La causa principal és que les provisions s'alliberaven íntegrament l'exercici següent i no s'acumulaven mai, de manera que el RCR només reflectia la dotació d'un any. Aquesta llei limita els alliberaments perquè les reserves es vagin acumulant, suavitza el ritme d'exigència del RCR, manté el llindar del 50 % per repartir dividends i permet un repartiment limitat a les entitats que, tot i no arribar al llindar, demostrin una millora efectiva de les seves reserves.
… 51 línies sense canvis …